1. n angora, caixmir, llana, moher, pèl, velló, xeviot

1. adj/n adult adulta, ancià anciana, antanyàs antanyassa, antic antiga, degà degana, fet feta, gat vell, gran, madur madura, major, passat passada, vellard vellarda, avi àvia (col·loquial), carraca (col·loquial), carrossa (col·loquial), iaio iaia (col·loquial), jai jaia (col·loquial), jaio jaia (col·loquial), padrí padrina (col·loquial)

2. adj/n alifacat alifacada, cafetera, carraca, carrancló carranclona, cataplasma, malaltís malaltissa, xacrós xacrosa, xanca

1. adj acabat acabada, anacrònic anacrònica, antiquat antiquada, aperduat aperduada, caduc caduca, caducat caducada, carrancló carranclona, caspós casposa, de baixa, decadent, decidu decídua (botànica), decimonònic decimonònica, decrèpit decrèpita, desfasat desfasada, desmodat desmodada, endarrerit endarrerida, envellit envellida, fòssil, marcit marcida, obsolet obsoleta, passat passada, passat de moda, ranci rància, revellit revellida, rònec rònega, ruïnós ruïnosa, senescent (biologia), senil, vellós vellosa, xaruc xaruga

2. adj ancestral, ancià anciana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna

3. adj acostumat acostumada, ancestral, antic antiga, avial, clàssic clàssica, consagrat consagrada, consuetudinari consuetudinària, de sempre, establert establida, establit establida, habitual, històric històrica, inveterat inveterada, pairal, típic típica, tradicional, usual

4. adj ancià anciana, centenari centenària, longeu longeva, mil·lenari mil·lenària, vetust vetusta

5. adj consumit consumida, desgastat desgastada, gastat gastada, tronat tronada, usat usada

6. adj amoixamat amoixamada, envellit envellida, marcit marcida, revellit revellida, secalló secallona

1. adj d’ocasió, d’oferta, de segona mà, usat usada, venturer venturera

1. n conreador conreadora, entès entesa, expert experta, practicant, professional, veterà veterana

1. n cavall vell, perranya, rossa, ròssa (ort. pre-2017), rossí

1. adj/n adult adulta, ancià anciana, antanyàs antanyassa, antic antiga, degà degana, fet feta, gran, madur madura, major, passat passada, vell vella, vellard vellarda, avi àvia (col·loquial), carraca (col·loquial), carrossa (col·loquial), iaio iaia (col·loquial), jai jaia (col·loquial), jaio jaia (col·loquial), padrí padrina (col·loquial)

1. adj apte apta, avesat avesada, capaç, capacitat capacitada, competent, coneixedor coneixedora, destre destra, documentat documentada, dotat dotada, entès entesa, experimentat experimentada, expert experta, fort forta, hàbil, idoni idònia, instruït instruïda, qualificat qualificada, solvent, suficient, talentós talentosa, versat versada, veterà veterana

2. adj acostumat acostumada, aguerrit aguerrida, avesat avesada, bregat bregada, consumat consumada, destre destra, dotat dotada, exercitat exercitada, experimentat experimentada, expert experta, familiaritzat familiaritzada, fet feta, foguejat foguejada, habituat habituada, nat nada, tret treta, usat usada, veterà veterana

1. n ferrada, ferralla, ferregada, ferregot (pejoratiu)

1. n andosc andosca, conco conca, fadrinardo fadrinarda, fadrinot fadrinota, matxutxo matxutxa, renoc, solteràs solterassa, solterot solterota, vellard vellarda

1. n mul vell, perranya, rossa, ròssa (ort. pre-2017), rossí

1. n lluna en el ple, lluna plena, ple de la lluna, pleniluni

1. v créixer, envellir, fer-se gran, madurar, posar anys, revellir

1. n encants, mercat d’ocasió, mercat de segona mà, mercat venturer

1. adj (dia) de pantaló vell (col·loquial), d’entre setmana, de cada dia, de faena, de feina, de treball, entre setmana, faener faenera, feiner feinera, hàbil, laborable, no festiu, obrer ‖ ANTÒNIMS: festiu festiva

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. n Europa

1. v acompanyar (dos que festegen), aguantar l’espelma, aguantar la capa, fer d’espelma

1. v ser cosa de mai acabar, ser el conte de mai acabar, ser inacabable, ser la cançó de l’enfadós, ser un contar i no acabar

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb peus de plom, cautament, prudentment

1. v comptar amb els dits, comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris

1. loc dolent per dolent, mal a mal, mal per mal, no deixeu les garbes pel rostoll, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant, val més un boig conegut que un savi per conèixer